Publicacions i patents com a indicadors d'internacionalització (II): Posicionament de les patents internacionals catalanes
Per mesurar la col·laboració internacional, la mètrica més emprada és la copublicació. En canvi, la coautoria en patents és menys freqüent, atès que es precisen dades de col·laboracions entre inventors i inventores que impliquen empreses internacionals i informació més difícil d’obtenir i més complexa de sistematitzar a nivell de seguiment, i que a més no reflecteix els fluxos informals de coneixement.
La propietat intel·lectual transfronterera succeeix quan, com a mínim, un inventor i el sol·licitant resideixen a països diferents. Hi ha dos indicadors a tenir en compte: percentatge de les patents d’un país que tenen un inventor forà i un sol·licitant domèstic; i percentatge de sol·licitants domèstics en el nombre total de sol·licituds d’un país.
Publicacions i patents com a indicadors d'internacionalització (I): Posicionament i característiques de les publicacions internacionals catalanes
La complexitat dels processos de generació de nou coneixement i l’amplitud de la visió que requereixen fan que els científics hagin de col·laborar per assolir l’abast necessari i per obtenir resultats significatius. Aquesta necessitat de treballar amb grups d’altres països, esdevé un patró comú i creixent en la ciència global des de mitjans del segle XIX.
Les copublicacions i les copatents són proxys rellevants per reflectir la col·laboració internacional, tot i que les publicacions s’utilitzen més freqüentment, per la facilitat d’accés a les dades. Com a factor addicional en la complexitat de la mesura de col·laboracions en innovació, la col·laboració privada en recerca pot generar resultats més enllà de les patents.
El personal investigador
La recerca científica es fonamenta principalment en el talent i l'activitat que duen a terme els investigadors i investigadores. Per analitzar les capacitats de la recerca científica catalana, cal conèixer, doncs, la tipologia i les característiques del personal investigador, entès com aquelles persones que es dediquen de forma professional a la creació de nous coneixements que poden esdevenir claus per a l’avenç en el coneixement, les capacitats i el desenvolupament econòmic i social de Catalunya.
L'informe de l'Estat de la ciència a Catalunya 2023 proporciona una visió detallada de la situació actual dels investigadors i investigadores al nostre país, tant a les universitats i centres de recerca com al sector empresarial. En aquest breu article ens centrarem en les següents tres dimensions: l’edat dels investigadors i les investigadores, la tisora de gènere i la internacionalització del personal investigador.
Impacte de la recerca, què és i com és mesura?
L’Estat de la ciència a Catalunya 2023 és un informe biennal impulsat per la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació (FCRI), per encàrrec del Departament de Recerca i Universitats de la Generalitat de Catalunya, que analitza, de la mà de 5 expertes i experts independents, i amb la col·laboració de 32 entitats, el panorama de l'activitat científica a Catalunya.
En aquesta edició hi inclou per primera vegada un capítol monogràfic dedicat a l’impacte de la recerca que, a partir del desplegament d’un detallat marc conceptual i la revisió d’antecedents globals i a Catalunya, posa les bases per a l’anàlisi de l’impacte de la recerca a Catalunya que contribuirà a una millor mesura de l’impacte o canvis sobre les persones, les societats i el planeta derivades de la investigació científica.