La complexitat dels processos de generació de nou coneixement i l’amplitud de la visió que requereixen fan que els científics hagin de col·laborar per assolir l’abast necessari i per obtenir resultats significatius. Aquesta necessitat de treballar amb grups d’altres països, esdevé un patró comú i creixent en la ciència global des de mitjans del segle XIX.
Les copublicacions i les copatents són proxys rellevants per reflectir la col·laboració internacional, tot i que les publicacions s’utilitzen més freqüentment, per la facilitat d’accés a les dades. Com a factor addicional en la complexitat de la mesura de col·laboracions en innovació, la col·laboració privada en recerca pot generar resultats més enllà de les patents.
Introducció
En aquest article, ens centrarem en les publicacions científiques, i analitzarem la posició de Catalunya pel que fa a la col·laboració internacional. Ens focalitzarem en tres aspectes que ens ajudaran a conèixer la naturalesa d’aquestes col·laboracions internacionals: els països amb què més copubliquen els nostres investigadors i investigadores, la coautoria en publicacions internacionals amb aquest països en accés obert i les disciplines amb més col·laboració internacional.
Posicionament de les publicacions en col·laboració internacional de Catalunya
No hi ha indicadors indiscutibles per avaluar l’efectivitat de la col·laboració nacional o internacional, més enllà de nombres o percentatges de publicacions.
Segons dades de Scopus, Catalunya ha estat liderant el rànquing de comunitats autònomes de l’Estat espanyol des de 2012 en percentatge de publicacions en col·laboració internacional sobre el total de producció científica, fins les darreres dades FECYT (57,9% el 2022 i 60% el 2023).
Si traslladem la mirada a l’àmbit internacional, segons els indicadors elaborats pel Departament de Recerca i Universitats (DREU, 2023), que comparen les dades bibliomètriques de Catalunya entre els anys 2012 i 2021 amb dades de la FECYT extretes de SciVal i Elsevier, el 2021 Catalunya ocuparia l'11a posició, amb un 57,5%, en percentatge de documents en col·laboració internacional dins el grup de 31 països analitzats per la FECYT.
Percentatge de documents en col·laboració internacional. Any 2021. Font: DREU a partir de dades FECYT
Col·laboracions segmentades per països
Els EUA és el país amb qui més col·laboren els investigadors i investigadores de les institucions de Catalunya, amb 26.275 documents acumulats 2017-2022. De la UE, Itàlia lidera el rànquing, superada encara per Regne Unit, malgrat l’impacte negatiu del Brexit.
.png)
Nombre de documents copublicats els darrers 5 anys de Catalunya amb els països amb qui més col·labora (2017-2022). Font: elaboració pròpia a partir de dades Scopus
Publicacions en accés obert
L’anàlisi de les publicacions científiques en accés obert entre 2017 i 2020 per aquests mateixos països, mostra que si bé a Catalunya li correspondria una setena posició en el conjunt, ocuparia la quarta posició de la UE en publicacions en obert, amb un 67%, mentre que els EUA, que ocupen la primera posició en les col·laboracions internacionals de Catalunya, baixen fins a la posició 22 en publicacions en accés obert. La política d’accés obert que impulsa la UE resulta beneficiosa ja que 8 dels 10 primers països en aquest aspecte (11 comptant la de Catalunya en aquest grup), són membre de la UE-27. Els dos líders globals en publicacions (EUA i la Xina) ocupen les darreres posicions d’aquest gràfic.
.png)
Publicacions científiques en accés obert per països. Valor total pel període 2017-2022. Font: elaboració pròpia a partir de dades Scopus
Publicacions segmentades per disciplines
L’anàlisi per àrees temàtiques de les publicacions científiques de Catalunya en col·laboració internacional durant el període 2017-2022, mostra que l’àrea de les Ciències físiques (química, ciències de la Terra i planetàries, matemàtiques, física i astronomia) és on les institucions de Catalunya col·laboren internacionalment en major percentatge (69,3%), amb l’excepció del “calaix” multidisciplinari. El percentatge menor de col·laboració internacional es dona en Arts i humanitats, segons les dades extretes en aquest treball.
.png)
Publicacions científiques de Catalunya: percentatge de col·laboració internacional per àrees (2017-2022). Font: elaboració pròpia a partir de dades Scopus
L’impacte de la col·laboració varia segons el camp de coneixement, i en el cas de les humanitats és més freqüent trobar recerques individuals en forma de monogràfics, de manera que la col·laboració no genera necessàriament més citacions. Amb tot, després de la pandèmia s’ha reivindicat el paper de les arts i les humanitats com a resposta als reptes socials i polítics, les desigualtats i l’impacte de la crisi climàtica i les greus conseqüències socials d’aquesta com és la migració forçada i les crisis de refugiats. És possible que en els propers anys es detectin increments en la col·laboració internacional en aquests camps.
Consulta el següent capítol a text complet per aprofundir en aquests continguts:
https://estatciencia.fundaciorecerca.cat/PDFs/FCRI-InformeEstat-Ciencia_cap5.pdf