La recerca científica es fonamenta principalment en el talent i l'activitat que duen a terme els investigadors i investigadores. Per analitzar les capacitats de la recerca científica catalana, cal conèixer, doncs, la tipologia i les característiques del personal investigador, entès com aquelles persones que es dediquen de forma professional a la creació de nous coneixements que poden esdevenir claus per a l’avenç en el coneixement, les capacitats i el desenvolupament econòmic i social de Catalunya.
L'informe de l'Estat de la ciència a Catalunya 2023 proporciona una visió detallada de la situació actual dels investigadors i investigadores al nostre país, tant a les universitats i centres de recerca com al sector empresarial. En aquest breu article ens centrarem en les següents tres dimensions: l’edat dels investigadors i les investigadores, la tisora de gènere i la internacionalització del personal investigador.
L’any 2021 un total de 47.674 persones es dedicaven a tasques de recerca, el que representa un 1,22% de la població activa, de les quals 19.680 eren dones (el 41,3%). Per sectors, 30.955 pertanyien al sector públic (administracions públiques i educació superior) i 16.719 al sector privat (principalment empreses i en menor mesura altres institucions privades sense ànim lucratiu).
Si atenem a les xifres de personal investigador en Equivalència a Jornada Completa (EJC), hi havia un total de 31.579 persones dedicades a la recerca científica, de les quals 12.190 eren dones (el 38,6%). Per sectors, el nombre de personal investigador al sector públic era de 18.271 persones en EJC mentre que el del sector privat era de 13.308,2 persones en EJC.
L'informe mostra que l'edat mitjana dels investigadors i investigadores vinculats als sistema públic ha anat augmentant en els darrers anys.
L’any 2021, un 47,25% del personal dedicat a la recerca de les universitats públiques catalanes tenia 55 anys o més, mentre que només un 7,38% en tenia 35 o menys, situant-se l’edat mitjana de tot el personal investigador en 49,8 anys.
Aquest envelliment del personal investigador s'hauria de poder revertir amb la captació de talent jove amb el desplegament de la Llei de la ciència.
Gènere
A les primeres etapes de la carrera investigadora, la presència de dones és similar, i en alguns casos superior, a la dels homes. No obstant això, en arribar a llocs de major responsabilitat i prestigi, com ara les posicions de catedràtics i caps de grup de recerca, la presència femenina disminueix dràsticament. Aquesta diferència en la proporció d'homes i dones a mesura que s’avança en l'escala acadèmica és el que es coneix com a tisora de gènere”.
Això reflecteix obstacles estructurals i culturals que dificulten l'ascens professional de les dones, com ara la manca de polítiques de conciliació laboral i familiar efectives, i els biaixos de gènere presents en els processos de selecció i promoció, que amb el desplegament de la nova Estratègia d'igualtat de gènere en la ciència es preveu s’aniran revertint.
Malgrat tot, pel que fa al personal coordinador de grups de recerca reconeguts, les diferències s'han anat reduint, passant d'un 30% de dones l'any 2017 a gairebé un 41% el 2021. Quant al personal investigador captat per ICREA, durant el període 2015-2022 s'ha passat d'un 19% a un 24% de dones investigadores.
En el cas del sector empresarial, l’any 2021, tot i estar encara lluny d’aconseguir la paritat de gènere, són pràcticament iguals a Catalunya que a l'Estat (31,7% de dones investigadores a Catalunya i 31,6% a l’Estat espanyol).
Internacionalització
L’elevat grau d’internacionalització de la plantilla d’investigadors i investigadores és un altre aspecte destacat en l'informe. Catalunya ha aconseguit atreure un nombre significatiu de talent internacional. En el cas de les universitats, l’obertura al talent internacional ha propiciat els darrers anys un increment del personal investigador estranger, arribant l’any 2022 al 36,8%. Pel que fa als centres de recerca CERCA un 25,4% del personal és d'origen estranger.
Aquesta internacionalització no només enriqueix el teixit investigador local, sinó que també contribueix a incrementar l’impacte de la producció científica i a una major competitivitat global de la recerca catalana.
Cal destacar la tasca de la Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats (ICREA) que és qui ha contribuït en major mesura a Catalunya a la captació de talent investigador internacional d’excel·lència. El 40% dels 276 professors ICREA són internacionals. D’aquests, 113 es troben a les universitats, 116 als centres CERCA, 16 als centres CSIC i la resta es reparteixen per altres institucions com ara les grans infraestructures de recerca.
La nova Llei de la ciència de Catalunya, amb l'increment previst pel que fa a inversions i el desplegament d'iniciatives com ara l'Estratègia d'igualtat de gènere en la ciència, hauria de donar resposta als reptes plantejats en l’àmbit del personal investigador, propiciant el rejoveniment i la sostenibilitat de les plantilles, la millora de la igualtat de gènere en el desenvolupament professional i la captació de talent internacional.
Consulta els següents capítols a text complet per aprofundir en aquests continguts:
https://estatciencia.fundaciorecerca.cat/PDFs/FCRI-InformeEstat-Ciencia_cap1.pdf
https://estatciencia.fundaciorecerca.cat/PDFs/FCRI-InformeEstat-Ciencia_cap2.pdf
https://estatciencia.fundaciorecerca.cat/PDFs/FCRI-InformeEstat-Ciencia_cap3.pdf
https://estatciencia.fundaciorecerca.cat/PDFs/FCRI-InformeEstat-Ciencia_cap5.pdf