Si mirem enrere, comprovem que hi ha una gran diferència en com es relacionava la col·laboració amb la innovació en tan sols deu anys. Avui han deixat de ser dos conceptes separats per esdevenir una realitat cada cop més integrada.
En aquest article, parlarem d’innovació oberta i de l’escenari en què es desenvolupa. Explorarem els models de col·laboració existents a Catalunya i les estratègies que utilitzen les empreses per innovar i ser competitives. També analitzarem el pes i la naturalesa de la col·laboració empresarial amb els agents del sistema català de recerca, així com el paper creixent de les start-ups com a element clau per a la dinamització de la innovació empresarial.
Introducció
En els darrers anys la innovació ha esdevingut progressivament més oberta, les empreses han transitat de laboratoris tancats a adquirir coneixement extern de manera permanent. Aquest coneixement es difon a congressos, conferències, publicacions científiques, etc. en un context totalment internacionalitzat i de lliure accés.
Cada cop hi ha més recursos per innovar i el seu accés és més senzill. La digitalització ha facilitat la innovació col·laborativa entre equips dispersos i/o de diferents entorns i organitzacions amb uns costos molt assumibles. També han crescut molt les infraestructures o serveis que faciliten la innovació, com ara plataformes, acceleradores o incubadores de start-ups acompanyades d’una irrupció del capital risc que ha assumit un paper clau en les etapes de major risc d’aquesta innovació.
Finalment, també cal destacar el suport creixent dels governs creant instruments de finançament adequats i relaxant el marc normatiu per facilitar la innovació, tot impulsant el treball en xarxa o desenvolupant el talent.
Models de col·laboració: partenariats públics, privats i altres
Aquest canvi d’escenari ha propiciat diferents fórmules col·laboratives en innovació que conviuen de manera simultània:
La innovació oberta i totes les seves noves fórmules permeten a l’empresa accedir a un gran volum d’informació o coneixement interns i externs i d’aquesta manera crear un conjunt més gran d’idees i solucions.
Pel que fa als projectes de col·laboració amb els agents de recerca del sector públic, el Govern de la Generalitat de Catalunya reconeix, des de l’any 2011, les iniciatives de foment de la cooperació entre el sector públic i el privat en activitats d’R+I a Catalunya, mitjançant el Premi Nacional al Partenariat Publicoprivat en R+I. La taula següent mostra alguns exemples dels partenariats que s’han premiat entre empreses de diferents tipologies i agents de recerca públics de diferents àmbits.
Mostra de guardonats amb el Premi Nacional al Partenariat Publicoprivat en R+I de la Generalitat de Catalunya
Contractació empresarial a agents de l’ecosistema de recerca català
Els projectes d’empreses innovadores en col·laboració amb els agents de recerca tradicionals, ja mencionats anteriorment, acostumen a situar-se en fases inicials de la cadena de valor de la innovació industrial.
Si analitzem la recerca més lluny de mercat trobem els contractes i convenis amb les universitats, que el 2021 van suposar a Catalunya un volum de 37,8 M€ i, d’altra banda, els contractes amb els centres de recerca, per valor de 268,6 M€. Es tracta de convenis o contractes destinats a desenvolupar projectes de recerca aplicada entre l’empresa i l’agent. Aquesta xifra tan elevada de contractació privada als centres de recerca està protagonitzada pels centres de recerca sanitària vinculats a hospitals (va ser de 141,37 M€).
Comparant les dades respecte el 2020 s’observa un creixement de l’activitat del 33%, sobretot en relació amb els centres de recerca on es produeix un creixement en el volum de contractació de més de 100 M€.
Dades de contractació privada a les universitats i centres de recerca de Catalunya. Elaboració pròpia a partir de dades UNEIX.
Pel que fa a projectes de recerca aplicada i desenvolupament en col·laboració amb centres tecnològics, a Catalunya els centres Eurecat i Leitat el 2021 van estar contractats per empreses per un volum de 14,8 M€ i 23,2 M€ respectivament. Aquests centres cobreixen un ampli ventall de tecnologies i àmbits d’especialitat d’acord amb les necessitats del teixit empresarial i industrial de Catalunya.
Tal com es desprèn de les xifres la composició d’aquesta contractació està protagonitzada pels centres de recerca, on es concentra major volum de contractació, mentre que la contractació al conjunt d’universitats públiques catalanes i als centres Eurecat i Leitat és equivalent i representa un 14% del volum global contractat als centres de recerca.
Inversió privada en start-ups com a mecanisme d’innovació empresarial
El Corporate Venturing es defineix com el marc de col·laboració entre corporacions consolidades i start-ups innovadores. Comprèn activitats que es mesuren en funció del nivell de relació entre la corporació i la start-up: un nivell bàsic de relació com ara hackatons, el llançament de premis sobre reptes corporatius, la figura de client de risc (venture clients), a un nivell intermedi de relació on figuren els acords estratègics entre corporacions i start-ups, les incubadores corporatives o les acceleradores corporatives, i com a nivell més elevat les inversions corporatives en start-ups fins a les adquisicions globals.
Per a les empreses consolidades la col·laboració amb start-ups esdevé un mecanisme complementari en la seva activitat d’R+I, que supera la capacitat interna de l’empresa, aportant velocitat per arribar a mercat i reduint el risc.
La inversió corporativa en start-ups (i l’explosió de la resta d’activitats) ha estat creixent els darrers 20 anys. Les dades publicades recentment per la Comissió Europea mostren que dos terços de les 2.500 empreses que més inverteixen en R+D, inverteixen en start-ups (2019-2020) a través de filials creades per aquesta finalitat. A nivell mundial les dades confirmen un creixement constant de la inversió corporativa en start-ups de 3,6 bilions de dòlars el 2013 a 14,5 bilions de dòlars el 2019.
L’informe Open Innovation Corporate Venturing, publicat també per la Comissió Europea, mostra així mateix l’evolució constant que estan tenint els mecanismes de col·laboració entre corporacions i start-ups, i observa com les corporacions van adoptant diferents solucions en funció del resultat que volen obtenir. Així, preveu un creixement de les inversions corporatives en start-ups, i una lleugera reducció del model de les acceleradores corporatives i les adquisicions de start-ups. I també assenyala com les universitats i els centres de recerca estan esdevenint actors en aquesta col·laboració, posant en marxa mecanismes que facilitin la inversió corporativa en spin-offs universitàries amb TRL encara baixos i d’alt contingut tecnològic.
A l’Estat espanyol aquesta dinàmica ha anat creixent els darrers anys. Les grans empreses de l’IBEX35 han creat mecanismes d’inversió propis o acceleradores corporatives, com per exemple Telefónica (Wayra), Iberdrola, Santander, BBVA, ACCIONA, ENAGAS, REPSOL entre d’altres (guanyadores dels premis a nivell europeu Corporate Startups Star). Però més enllà de les grans empreses també trobem exemples molt interessants a empreses mitjanes o petites com és el cas de Girbau, Cuatrecasas, ASiCs, Roca, Mediapro o Sorigué.
El creixement del sector de les start-ups a l’Estat espanyol i també el creixent interès de les corporacions en aquesta tipologia d’empreses com a font d’innovació ha propiciat l’aprovació d’una nova llei de start-ups. Al BOE del 22 de desembre es va publicar la Llei 28/2022, de 21 de desembre, de foment de l’ecosistema de les empreses emergents, a través de la qual es pretén donar un tractament diferenciat a les empreses emergents respecte a empreses amb models de negocis convencional. S’inclouen en aquesta llei els avantatges fiscals per a inversors de start-ups, ja siguin persones físiques com jurídiques. D’aquesta manera es recull la necessitat creixent en el mercat per estimular aquesta inversió.
Conclusions
La innovació oberta ha transformat la manera com les empreses accedeixen al coneixement i col·laboren. Gràcies a la digitalització, ara és més fàcil que equips de diferents llocs treballin junts, cosa que no només redueix costos, sinó que també millora l'eficiència. Les plataformes, acceleradores i incubadores de start-ups, juntament amb el capital risc, són fonamentals en les etapes més arriscades de la innovació.
A més, el suport governamental, a través de finançament i regulacions més flexibles, ha fomentat el treball en xarxa i el desenvolupament del talent. En aquest context, les empreses combinen la innovació tradicional col·laborativa amb centres tecnològics, centres de recerca o universitats amb noves estratègies d'innovació col·laborativa amb start-ups externes o la creació de start-ups internes.
Les start-ups, en particular, aporten dinamisme a l'ecosistema d'innovació oberta, oferint noves idees i perspectives, cosa que demostra la seva importància en el creixement i la innovació tant per a elles mateixes com per a les empreses consolidades.
Consulta el següent capítol a text complet per aprofundir en aquests continguts:
https://estatciencia.fundaciorecerca.cat/PDFs/FCRI-InformeEstat-Ciencia_cap3.pdf