INFORME 2023
Impacte de la recerca, què és i com és mesura?
15/07/2024
L’Estat de la ciència a Catalunya 2023 és un informe biennal impulsat per la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació (FCRI), per encàrrec del Departament de Recerca i Universitats de la Generalitat de Catalunya, que analitza, de la mà de 5 expertes i experts independents, i amb la col·laboració de 32 entitats, el panorama de l'activitat científica a Catalunya.
En aquesta edició hi inclou per primera vegada un capítol monogràfic dedicat a l’impacte de la recerca que, a partir del desplegament d’un detallat marc conceptual i la revisió d’antecedents globals i a Catalunya, posa les bases per a l’anàlisi de l’impacte de la recerca a Catalunya que contribuirà a una millor mesura de l’impacte o canvis sobre les persones, les societats i el planeta derivades de la investigació científica.
PRINCIPALS CONCEPTES
L’impacte, entès com “els efectes o beneficis de la recerca sobre el conjunt de la societat (local o global, en l’economia, la societat, la cultura, el medi ambient, el sistema, el planeta), més enllà de l’àmbit acadèmic”, no sempre és senzill d’identificar i mesurar.
El primer pas per a fer-ho és construir un camí d’impacte, una metodologia sistemàtica dissenyada per identificar el recorregut dels resultats d’una recerca fora de l’àmbit acadèmic fins arribar al canvi, efecte o influència en la societat.
Per seguir un camí d'impacte, hem de definir els següents elements que en formen part:
L’eina principal de mesura d’impacte és la “narrativa d’impacte”, una descripció narrativitzada de les contribucions d’uns resultats d’una recerca a la “vida real” que té a la seva base els elements definits al camí d’impacte.
L’estructura d’una narrativa (o “estudi de cas”) està determinada pel sistema d’avaluació en qüestió, però normalment hi inclou seccions que descriuen la recerca (amb referències), el(s) impacte(s) i ofereixen evidència per corroborar l’impacte.
Per a mesurar l’impacte, és a dir, per a avaluar-lo, és útil partir d’un model compartit i aplicable a totes les escales que ofereixi unes mètriques que permetin analitzar l'impacte dels resultats de la recerca científica a la "vida real”.
En aquest entorn apareix la figura d’agent d’impacte, un nou perfil professional integrat en organitzacions, equips o xarxes a cavall entre el perfil de l’investigador/a i el perfil del gestor/a de recerca, que té funcions de monitoratge i d’avaluació de l’impacte la recerca, i al mateix temps, també té funcions de planificació i facilitació de l’impacte.
BONES PRÀCTIQUES
A Catalunya diverses entitats han endegat iniciatives pioneres els darrers anys per afrontar el repte del seu impacte, principalment vinculades a l’avaluació retrospectiva i al foment i promoció de l’impacte.
Fins al 2023, com a bones pràctiques d’avaluació retrospectiva, destaquen el pilot que va fer iCERCA el 2019, els Premis d’Impacte del Consell Social de la Universitat Rovira i Virgili i l’avaluació en l’àmbit de la salut que fa l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (AQuAS) des de fa 15 anys.
Pel que fa a bones pràctiques en accions de foment de l’impacte, destaquen les accions del LivingLab d'IrsiCaixa i les agendes compartides de la RIS3CAT, ambdues amb visió d’ecosistema. També la formació de nous perfils professionals, els agents d’impacte promoguts des d’iCERCA, i el model competencial per a gestors de recerca promogut per l’Escola d’Administració Pública de Catalunya (EAPC).
També cal destacar l’existència d’entitats que elaboren i sintetitzen coneixement útil per a les decisions en polítiques i serveis públics com ara AQuAS en salut o la Fundació Jaume Bofill en educació; la participació activa en moviments com per exemple CoARA de revisió dels criteris d’avaluació orientats a maximitzar l’impacte; i les convocatòries d’ajuts a la recerca orientades a reptes de l’Ajuntament de Barcelona.
PRINCIPALS CONCLUSIONS
En el context actual tot ens porta a la necessitat de preguntar-nos per l’impacte de la recerca: missions europees, innovació, ciència oberta, perspectiva de gènere, noves mètriques, nous perfils de gestors de coneixement, noves competències investigadors/es, etc.
La Llei de la ciència fa èmfasi en la necessitat d’alinear coneixement generat i resolució de problemes locals i globals. El primer pas en el desplegament d’aquesta llei han estat les estratègies específiques de ciència oberta, gènere i transferència. En impacte s’està iniciant el camí a partir de l’elaboració d’un marc d’anàlisi promogut pel Departament de Recerca i Universitats.
Hi ha tres aspectes fonamentals que s’han de treballar per avançar en aquest camí:
- Mesura d’impacte: metodològicament, l’eina principal de mesura d’impacte és la “narrativa d’impacte”. Tanmateix, la triangulació d’evidències és aconsellable.
- Gestió d’impacte: a Catalunya, aquests moviments han generat una creixent massa crítica motivada, sòlida i capaç, però cal formació i consolidació dels nous perfils emergents i coordinació institucional.
Consulta el capítol a text complet per aprofundir en aquests continguts: https://estatciencia.fundaciorecerca.cat/PDFs/FCRI-InformeEstat-Ciencia_cap4.pdf
